Desenvolupament endogen

La teoria del desenvolupament endogen es basa a aconseguir una economia productiva per si mateixa és dir, que no depengui de la importació de matèries primeres i recursos naturals a l'exterior.^[1] Si els països emergents no l'assoleixen, quan esgoten els recursos naturals la seva economia s'ensorra, ja que anteriorment havia estat sustentada amb aquests.

Així mateix manté que el capital humà, la innovació i el coneixement contribueixen de manera significativa a potenciar el creixement. La teoria se centra també en les externalitats positives i en els efectes spillover que, per una economia basada en el coneixement, seran la base del desenvolupament econòmic. Defensa que certes polítiques poden tenir efectes positius en la taxa de creixement a llarg termini, tals com a subsidis a la recerca o a l'educació; ambdues incrementaran la taxa de creixement en alguns models en agregar un esperó a la innovació.

La consideració del model neoclàssic que el ritme de progrés tècnic ve determinat des de fora de l'esfera econòmica té escassa evidència empírica. En la teoria del creixement endogen, el progrés tècnic és el resultat d'inversions que els agents econòmics duen a terme amb l'objectiu d'obtenir un benefici. Aquesta teoria ha permès explicar per què l'economia dels països industrialitzats produeixen quantitats per capita molt majors que les de fa un segle. És també una teoria útil per als països subdesenvolupats en tant que ofereix una alternativa sense dependència en factors exògens.